Reprenent el segon pas del yoga, Niyama, ens queden tres conceptes per detallar.
Santosha és la satisfacció amb el que es té, obtinguda quan aprenem a diferenciar entre el que necessitem i el que purament desitgem. De forma natural, aquesta qualitat ens provocarà que la nota predominant en la nostra vida sigui la normalitat, sense excentricitats ni complicacions innecessàries. L'estat de satisfacció també ens ajuda a orientar-nos més a l'acció experimentant cada moment amb intensitat, en lloc de pensar en els resultats que obtindrem. Posar l'energia mental en el que ocorrerà o el que podria haver ocorregut, ens desgasta. Els resultats arriben, i podem gaudir d'elles igual que del procés, però projectar-nos excessivament en el futur ens distreu del present i les nostres accions perden qualitat i plenitud.
Després ve Svadhyaya, l’ autoestudi. Tendim a interessar-nos per moltes coses que ens envolten i fins i tot, de vegades, arribem a ser experts en algun tema sigui per necessitat laboral o per inquietud. Aquesta set de coneixement, també ens pot ser molt útil si l'orientem cap al nostre propi ésser. Qui sóc jo? Quins són les meves tendències constructives i destructives? Com puc reforçar les primeres perquè les segones es dilueixin? Potser trobarem respostes si apliquem l'estudi a la pròpia persona. Podem arribar a conèixer-nos millor i si allò que aprenguem el podem posar en pràctica veurem com nostra vida es va transformant.
En últim lloc esmentarem Ishvara Pranidhana, la reverència cap al tot del com formem part. El nostre sentit de la individualitat sovint ens fa centrar-nos en “el meu” i “els meus”, sense sentir-nos connectats més enllà d'uns reduïts cercles. La presa de consciència que formem part d'un tot ens fa veure que els nostres actes tenen un impacte global i desenvolupar una profunda sensació de respecte cap a aquesta totalitat que integrem.
