Quan tractem d'asseure'ns a meditar, és un bon punt de partida adonar-nos de com funciona la ment, entenent que quan ens proposem no pensar encara vénen més pensaments. La ment és un instrument imprescindible per a la nostra vida, però què fem amb ella quan no l'estem usant i volem calmar-la? És clar que no pretenem suprimir-la ni fer-la desaparèixer. Potser es tracta simplement d'ocupar-la, encara que normalment el simple no és precisament fàcil. Existeix una petita història que ens pot donar alguna idea de com ocupar la ment quan ens proposem meditar:
“Era un home molt devot, que havia dedicat gran part de la seva vida a rituals i oracions. Així que els Déus, complaguts amb ell, se li van aparèixer per concedir-li un desig. Ell va demanar tenir la ment més gran del món per poder fer grans coses i li va ser concedit. Davant seu va aparèixer un gegant que li va dir: ‘Sóc la teva nova gran ment, qualsevol cosa que em demanis la faré a l'instant, però si no em dónes treball et menjaré’. Davant aquesta presentació l'home es va constrènyer a donar-li treball a la ment. Primer li va demanar formar una gran família, després una gran empresa, una gran casa, un gran cotxe. Quan van començar a acabar-se-li les idees la ment li va recordar que l'hi menjaria si no li seguia donant tasques. Li va demanar un jardí més gran, més cotxes, joies i tot tipus d'objectes de valor. Atabalat i adonant-se que ja no sabia que més demanar-li, va sortir corrent. Però el gegant, amb unes cames molt més llargues, li seguia sense problema. En la seva fugida desesperada, l'home va entrar en el bosc i va començar a donar voltes a una casa d'on va sortir un venerable ancià. ‘Per què corres, fill?’, li va preguntar. ‘No puc explicar-t'ho, si paro aquest gegant se'm menjarà!’. L'ancià li va assegurar que mentre l'hi explicava ell detindria al gegant i buscarien com arreglar-ho. Llavors, exhaust, l'home es va detenir i li va explicar que els Déus li havien concedit aquesta gran ment en forma de gegant, però com no tenia treball per donar-li l'hi menjaria. ‘Això té una solució’, va dir l'ancià davant els ulls desorbitats de l'home. I va continuar: ‘Veus aquell arbre d'aquí? Quan no necessitis la teva ment, només has de demanar-li que pugi i baixi de l'arbre. Quan la requereixis per a altres coses el crides’. I així va ser com l'home va aconseguir fer-se amic de la seva ment.”
(Redacció lliure d'una història extreta del llibre L'Espiritualitat en la vida diària del K. P. Kumar)
Pujar i baixar l'arbre simbolitza la inspiració i l'espiració, de manera que una bona forma d'ocupar la nostra ment quan no l'estem utilitzant és aplicant-la a la respiració. La meditació en ocasions es defineix com el procés mitjançant el qual som capaços de sortir de la nostra ment a voluntat i la respiració pot ser una bona ajuda en l'obstinació.
