25 de maig 2014

Conèixer la naturalesa de la nostra ment

Normalment, quan ens proposem meditar, veiem que els pensaments inunden la nostra ment i ens sentim incapaços de parar-los. Aquí comença una lluita incessant i infructuosa per deixar la ment en blanc. Els pensaments, que hem deixat fluir sense control durant tot el dia, guanyen la partida i segueixen apareixent, malgrat els nostres esforços.

Davant aquesta realitat, si volem lluitar amb la ment, el més recomanable és començar per conèixer la seva naturalesa. Hi ha un breu conte que ens pot donar algunes pistes:

"Un grup d'ardents estudiants de meditació va anar a la recerca d'un prestigiós Mestre en la matèria. Quan ho van trobar, amb gran ansietat, li van plantejar que es dirigien a ell perquè era el millor i els havia d'ensenyar a no tenir pensaments quan meditaven. El Mestre amablement els va explicar que la ment no funcionava d'aquesta manera, que havien de seguir una altra estratègia indirecta. Però ells van insistir que els havia d'ensenyar directament a aturar els pensaments. El Mestre va acceptar i els va convidar a meditar l'endemà a les 6 del matí, després d'una bona dutxa i amb robes netes. Únicament havien de tenir en compte una cosa més: no havien de pensar en un mico en el moment que s'asseguessin a meditar. Ells van acceptar somrients, pensant que allò era un joc de nens i es van retirar a un hostal entre bromes. L'endemà, alguns es van acordar de la dutxa i es van canviar de roba, uns altres amb prou feines van poder d'aixecar-se cinc minuts abans de les sis i presentar-se a tot córrer a la meditació. Però sense excepció, cadascun d'ells es va enrecordar del mico al entrar a la sala de meditació. Després de meditar (o tractar de fer-ho) el Mestre els va preguntar i tots van reconèixer que no havien aconseguit complir una instrucció aparentment tan senzilla. El Mestre els va explicar que per la seva naturalesa, si a la ment li diem que no pensi en alguna cosa, ho farà repetidament."
(Redacció lliure d'una història extreta del llibre L'Espiritualitat en la vida diària del K. P. Kumar)

Aquesta història ens ensenya que la ment no es deixa domar tan fàcilment i que, per aconseguir detenir-la no podem donar-li instruccions negatives, sinó que s’ha de distreure-la amb propostes en positiu. Com fer això, ho explicarem un altre dia amb un altre conte.