No deixa de ser contradictori que yoga signifiqui unió i una de les primeres preguntes que sorgeixen entre els practicants sigui: “I quin tipus de yoga fas?”.
En primer lloc, existeix desconeixement o falta de distinció entre el que és el yoga en el sentit ampli com a camí de superació i autorealització i el que és el yoga físic, cada vegada més practicat i, per com a conseqüència, amb més ramificacions i estils.
Del yoga en sentit ampli hem parlat en articles anteriors, desgranant els seus vuit passos. Podem afegir que existeixen gravats de fa més de 5.000 anys que ja mostren algunes de les seves tècniques i que les còpies que ens han arribat dels principals escrits que el sistematitzen (Bhagavad Gita i Sutras de Patanjali) tenen almenys 2.000 anys.
En canvi, el yoga físic o Hatha Yoga existeixen evidències que fa uns mil anys que es practicava en cercles reduïts de forma secreta. Amb el temps, s’estén i es popularitza en el segle XX gràcies a grans mestres com Krishnamacharya, Iyengar, Pattabhi Jois, Desikachar o Devananda que donen lloc (ells mateixos o els seus seguidors) a mètodes tan coneguts com Bikram, Ashtanga, Vinyasa, Sivananda o Kundalini.
Si tractem d’enumerar-los tots, segurament, podem arribar a més de 1.000 estils o mètodes, tots ells englobats dins el concepte de Hatha yoga, que només cobreix una part del camí del yoga en el sentit ampli.
